Com a resposta al debat obert plantejat per la publicació d'un article a la prestigiosa revista Science sobre les bondats del Part Natural, un eminent neuroginecòleg de la Universitat de Georgetown (EUA) va desvetllar que hi ha constància que en els parts que es practicaven durant el segles XVIII i XIX, alguns nadons eren extrets del ventre matern encara amb la placenta intacta, protegint-los i aïllant-los completament del món. L'aportació del Dr. Watt - que així és com es diu l'eminent neuroginecòleg- no seria notícia sense la darrere i més impactant de les seves afirmacions: en la placenta intacta embolcallant el nadó s'hi podia llegir, amb lletres majúscules, la paraula FRÀGIL.
L'avenç de la ciència i de les tècniques de la obstretricia han millorat moltíssim la praxis mèdica dels parts...tant, que la placenta ja no embolica el nouvingut (entès aquí com a recent nascut i no com a immigrant, ara tan de moda), sinó que és expulsada després del part, formant aquest "pastis pla" d'on deriva el seu nom en l'etimologia llatina. D'aquesta manera, ja no hi ha manera de saber si els éssers humans que neixen encara porten el segell de fragilitat estampat en el seu emboltori original.
Ara bé, tot i que la ciència ens impedeix confirmar científicament aquesta circumstància, la realitat del dia a dia ens n'ofereix mostres irrefutables: som éssers fràgils, eminentment fràgils.
La nostra existència ho és, de fràgil: es veu amenaçada per virus i bactèries, disgustos i tragèdies, derrotes i desfetes. Les nostres relacions són fràgils, atacades per tempestes, gelosies, incomprensions i silencis; construïdes amb mentides i destruïdes per veritats; devorades per rutines, esmenes, anhels i somnis. El nostre futur és fràgil, tant com més sòlid i segur és el nostre passat, tant com més intens i immediat és el nostre present. El nostre jo és fràgil també, molt fràgil, cobert amb l'heura maliciosa de l'egoisme, pel càncer de l'autocomplaença, per la ruïna de l'èxit robat.
I tot el que tenim i som i serem té una pàtina de fragilitat perenne, infinita, sagrada. Som i serem éssers pendents d'un instant, sotmesos a la tirania del destí, avocats a la insignificància d'un demà desconegut, incert, canviant: un demà que ens pot esborrar el somriure de l'avui amb una facilitat insultant.
La fragilitat ve impresa en grans lletres vermelles en els gens dels éssers humans. Som tots personatges fràgils que habitem territoris inhòspits pendents d'una trucada de matinada, d'una mirada airada, d'un silenci per trencar, d'un plor desesperat.
Tan fràgils que ens podem trencar en qualsevol moment i en qualsevol instant.
