Una carretera serpenteja l'oblit camí de la bellesa absoluta. Un revolt màgic t'espera amb els braços oberts per oferir-te néctar diví, somni helènic. Precipici de cases blanquinoses fent castells sense folres ni manilles: només blau cel celestial, blanc torrat de platja, església punxeguda arran de sorra, muntanya de desitjos i anhels.
Postal de kryptonita pels desànims, xarop contra les angústies i les depressions, Brigadoon de conte de fades i fetuccini. Al·lucinació onírica de la realitat, pluja suau sobre el terra rogent, foc càlid al bell mig de l'hivern.
Descens d'escales de cargol, closques de passadissos infinits, esglaons de sal i sorra. Aigua tèbia de la Campània. Mirada al cel impossible de tocar des del fons del pou del propi Cel, platja de sorra fosca, vent italià que esborra la tristesa. Paradís de la felicitat.
Un balcó de bellesa inoblidable sobre la Mar Tirrena, revolts i giravoltes de la costa amalfitana: Positano és la bellesa helènica de la Campània, de formes tortuosament perfectes, de simetries anguloses i insinuants, d'impacte hipnotitzant, de record impossible d'esborrar.
Positano, Positano...
