Punt i apart

Teràpies naturals i teràpies artificials s'han combinat al llarg d'unes quantes setmanes en aquest blog per tractar d'esmenar, millorar o reactivar determinades naturaleses mortes, postals immòbils com estaquirots estabornits davant de noves situacions. Teràpies que han funcionat en la seva justa mesura: amb escassa efectivitat, amb sonora plasticitat, amb efectisme de colorins, amb silenciador d'emocions i minsa cooperació de l'interessat.

Més enllà de la seva real, veritable i impepinable utilitat, sens dubte la sopa de lletres d'aquest menú de posts diversos i variats, entremès de reflexions, dèries i pensaments, ha servit de pista d'enlairement del blog agermanat, dels escrits que han de venir tot viatjant amunt i avall, de les imatges que han de néixer al llarg d'un itinerari ple de secrets i veritats. L'avió s'enlaira en 20 dies per no tocar terra ferma durant llargues setmanes de reflexió i d'absentisme laboral. Llarga vida als avions sense frens i sense tren d'aterratge. Llarga vida al tren de la vida que, direcció Est, oblida d'on ve i no té massa clar cap a on va. Llarga vida al nou blog que neix amb ínfules de permanència i esperit aventurer.

Sepultat queda aquest marcuswelby de monòtona i depriment existència. Enterrat només néixer, amagat de mirades crítiques, apartat com un dement que perd el seny i l'enteninent i que diu veritats massa grosses i complaents per ser escoltades: és el preu del qui qui gosa trencar un plat de la vaixella més preuada. Aquí et quedes marcuswelby, tu i les teves dèries ambulants!...ens retrobarem més aviat del que et penses.

Cordeu-vos el cinturó. El compte enrere ha començat. Col·loqueu en posició vertical la safata d'entrada dels missatges. Desconecteu els sensors de vol, viatjarem en la direcció del vent. Deixeu enrere els retrovisors, doncs de res us serviran. Això comença a moure's.

Ens veiem en una altra vida. En un altre blog.