dimecres, 4 de març del 2009

Viatges (3): Vapors de l'Est

Deu, dotze, catorze cossos amuntegats. Cossos gaire bé nus. Cossos suats i envermellits per l'escalfor. Cossos absolutament imperfectes, abonyagats, boturuts, anacrònics i desproporcionats. Cossos que et miren amb la indiferència d'aquells que han viscut l'oblit del món. Cossos peluts, cossos de vellut.

Mirades de l'Est, oblidades, oblíqües, impenetrables. Ulls encuriosits per la presència occidental, foresters de l'altre costat del Teló, estrangers de llibertat ilimitada. Mirades entelades pels vapors d'aigua de l'Est.

Llengües ininteligibles, converses impossibles d'assumir. Instruccions cromàtiques de difícil comprensió. Guixetes alineades com taüts impersonals: canvi de roba i d'esperit. Banyador occidental en un piscina de l'Orient. Matrona gegantina amb bigoti rasurat, fidel paradigma dels guardians de la revolució: pelicula de por en una presó oblidada més enllà del Mur.

Piscines i vapors, saunes i calors, aigua tèbia i embrutida. Relax absolut. Experiència inoblidable. Teràpia oriental. Manual del turista perdut en un indret de veritat. Perdre's de veritat. Fugir del circuït turístic. Conéixer la realitat. Assumir la dificultat. Ésser insignificant. Experiència gratificant.

Tarda nit en uns Banys Orientals del Budapest real. Sense piscines glomouroses. Sense fotografies de blau cel. Sense columnes aràbigues impostores, Banys hungaresos on submergir-se en la realitat per fer un bany d'humilitat i felicitat, rodejat de cossos suats i imperfectes: cossos de veritat.