No obris la porta a ningú. No contestis el telèfon. No et creguis als desconeguts. No et deixis enganyar. No em crec res del que em diuen. Què m'estan intentant vendre? Vés a saber quina és al veritat. Mai sabrem el que realment va passar.
Són frases que hem sentit, que hem dit, que hem escoltat, que ens han repetit mil vegades. Aquells que ens estimen, aquells que ens envolten, amb l'afany protector per bandera, ens dibuixen una vida plena de perills, una carretera plena de sots, de trampes, d'emboscades, on res és el que sembla, on tothom mira per si mateix, on ningú t'ajudarà si no és per ajudar-se a si mateix. Vigila. Vés amb compte. No te'n refiïs. Vés amb mil ulls.
I de la desconfiança neix el neguit, i el dubte, i el ressentiment. I neix la por a confiar enaquells que t'envolten, i creix l'egoisme, creixen les presons interiors, reviuen les atàviques pors, desconfiant dels que estan aprop teu i de tot allò que forma part del teu món. I ja no creus res, ja no creus a ningú, i no vols creure en aquells que et diuen que t'estimo: no tens ganes de voler creure en ningú perquè ni tan sols creus en tu mateix. I tot ho qüestiones i tot ho negues i tot és un gran aparador d'escepticisme vital que et treu la gana i la set, l'amor i l'odi, la passió i la freda construcció ideals.
Som éssers escèptics.
Creure en l'escepticisme com a forma de vida és una forma de morir-se mentre vius, de deixar de respirar l'oxígen del misteri, de fugir d'allò desconegut, del que estar per venir, de negar la ficció de la realitat, les solucions imposibles, els interrogants del futur. L'escèptic ho nega tot mentre afirma, amb somriure irònic, que res d'allò el farà canviar, perquè no hi creu: no creu ni confia en els canvis però tampoc en l'estabilitat, no creu ni en la pluja ni en el sol, desconfia dels apòstols i dels àngels caiguts, no creu en res, ni tan sols en tu, ni en mi, ni en ell mateix.
No és una bona idea renunciar a tot allò desconegut perquè estàs renunciant al futur, al demà, al potser, a l'atzar, al que serà; perquè negues el jo seré, el jo voldré; perquè renuncies al jo t'estimaré i al tu m'estimaràs. Com podem viure sense aquestes veritats hipotètiques? Com podem intentar llevar-nos cada matí sense aquestes perspectives? Com podem existir sense projectar alguna veritat imminent, per difícil que sigui? Qui es que pretén viure sense els somnis incerts del demà?
El virus de l'escepticisme infecta la vida amb la febre de la incredulitat vital i elimina tots els vestigis d'esperança, de confiança, d'amor. I sense amor, estàs absolutament mort.
