Llum blanca. Cel blau. Cactus d'espines apunten al cel des de fa centenars d'anys. Terra blanquinós i cruixent, univers amb olor a llum, infinit de color blanc. Trepitjades salades sota una manta de salitre, muntanyes allunyades com llunàtiques piràmides, com oasis inexistents, com miratges adormits de blanca intensitat. Fred gegant i ulleres fosques; guants i bufandes per protegir els teus ulls de tanta bellesa, de tanta freda intensitat, d'aquest excés de puresa i de vida.
Caminar sota les sòlides aigües d'un mar salat, perdre's en la immensitat de les onades que van morir milers i milers anys enrere. Nadar contra la corrent dels cactus marins, espases dels deus de l'oblit perduts en un paradís bolivià. Respirar fons: bombolletes d'oxígen de felicitat inunden els teus pensaments. Sí, sóc aquí!, sóc al bell mig del no-res, sóc al centre de l'Univers!
Infinit. Selenites d'ocasió, fantasmes de llençol blanc. Ilusionistes del viatge. Naturistes intrèpits amb les butxaques plenes de llum. Escapistes de la rutina. Zombis àvids de sang blanca i salada, buscadors de caragols marins, fanàtics de la Il·líada de butxaca, de paradisos dibuixats amb muntanyes blanques, plenes de llum.
Vells jeeps de rodes grosses i conductors experts acosten totes aquestes bestioles al paradís, a la immensitat. I tots ells, bocabadats, es mouen i es conmouen amb l'espectacle lluminós més colpidor de la terra. No hi ha res igual. Salar d'Uyuni.
Vols anar al Cel abans de morir?
