Publica el prestigiós diari romà "La Republica" que el col·lectiu de psicòlegs i terapèutes han presentat una queixa formal a les autoritats competents italianes en matèria de telecomunicacions per intromissió professional i competència deslleial dels poders públics, així com una denúncia pel rescabalament dels danys i perjudicis provocats per la convocatòria pública d'ajuts als internautes per crear el seu propi blog, que acaba de llençar el govern Berlusconi.
Així és, la República Italiana incentivarà els seus ciutadans a utilitzar i promoure les noves tecnologies (amb el vell discurset -encara per comprovar- que pregona que una societat avançada tecnològicament és una societat millor preparada pel futur), atorgant un ajut econòmic (en efectiu o en espècie) a tots aquells que crein el seu propi blog i el mantinguin operatiu durant un mínim d'un any.
La queixa del col·lectu mèdic i para-mèdic abans esmentada es fonamenta en el fet que la promoció amb diners públics d'aquesta activitat privada farà augmentar moltíssim el nombre de persones que crearà un blog...i el fet que augmenti el nombre d'italians que pugui fer ús d'una eina que permet explicar i fer públiques les seves neures i les seves dèries farà que ells perdin a l'any, de mitjana, més de 3000 clients potencials.
Més enllà de la discutible manera d'anomenar clients als pacients amb problemes psicològics, la qüestió té la seva rellevància.....i la seva part de veritat. Sense anar més lluny, aquest blog neix de la necessitat d'exposar públicament inquietuds, manies, observacions i pensaments que, d'altri manera, tenen el risc de quedar-se sense sortir a la llum, enquistades, obturades en qualsevol racó o oblidades darrera alguna porta i es puguin podrir i fer malbé. I si aquestes inquietuds, per anomenar-les d'alguna manera, es podreixen dins teu, tens molt números per acabar passant, més tard o més d'hora, per la consulta d'algun imminent membre del Col·legi de Pscicòlegs o terapèutes.
¿I no és més fàcil, més lògic, més adient, trucar a un amic, quedar per fer una cervesa i explicar-li a ell les teves neures i dèries i deixar que la conversa vagi apagant aquelles ànsies de ser escoltat, aquell neguit per explotar, i que l'alcohol suavitzi l'angoixa, i que l'amistat recolzi la seva mà sobre el teu hombro i et digui, ei, tot anirà bé? No és molt millor això que vomitar quatre idees desordenades a la xarxa perquè siguin devorades per una multitud (sic) d'anònims?
Potser sí. Però la conversa amb l'amic quedarà restringida a l'àmbit privat, a l'esfera íntima de l'amistat, i això és bastant inadmissible quan el que busquem és notorietat, vanitat, ser escoltats per les masses: pura vanitat mal entesa, pura demagògia cibernàutica.
I amb aquestes premises neix aquest blog.
I que els psicòlegs s'hi posin fulles. O que escriguin un blog.
