Diu un vell adagi florentí que els vells amics es fan quan s'és molt jove.
Com totes aquestes sentències vitals que et piquen l'ullet des de la immortalitat del passat, la frase et colpeja primer, et convenç tot seguit, i et fa reflexionar un cert temps...fins que topes amb un altre pensament escrit fa mil anys o fa mil dies, tant se val, i tornes a sentir-te colpejat i convençut, i continues reflexionant.
I és que no hi ha res més sincer ni indiscutible que un vell adagi posat en pràctica. És així: els vells amics es fan vells amb tu i t'acompanyen pel camí de la vida, vagis on vagis, des de que el temps es perd en la memòria.
Una pizza amalfitana i un gelat de tiramisu: no cal res més per acompanyar una sobretaula amb vells coneguts, mirades serenes, preguntes discretes. Un missatge directe i sincer explicant les teves angoixes, els teus pensaments: no cal res més per recuperar el to d'una amistat epistolar, d'una vida explicada i viscuda des de fa anys. Un sopar amb aprenents de cambrer, violí imaginari, sinceritat de llengua de vi, de confiança ilimitada: no cal res més per saber que donaries mitja vida per aquella amistat. Oasi blau en un sopar de multitud, química antiga, alquimia de records, sinceritat brutal sota els tons polifònics d'un karaoke xinés: no cal res més per saber que allà crema l'alcohol d'una amistat indestructible. Confessions triangulars i masculines, abismes de xocolota, perills de mentida, ballaruca virtual sota una capa de mosqueters units: no cal res més per saber que som i serem, que tot ens separa i tot ens uneix. Vetllades de nens i nenes de parvulari i egebé, adolescents amb comptes pendents, miracle del temps, vides dispersades, records comuns, lligams que van més enllà de l'amistat perquè són part indissoluble de tu mateix: no cal res més per donar la raó als records que no s'esborren, a la confiança crescuda als peus del pupitre.
Converses, mirades, silencis. Confessions, somriures, consells. Ulls banyats de nostàlgia, serena nostàlgia que no cou, ni mata ni mor amb tu: serena amistat on les paraules valen tant com els silencis.
Reconforta posar en pràctica vells adagis florentins, o venecians o genovesos, tant és. Els vells amics es fan vells amb tu quan tu encara ets molt jove. I ara que ja no ho som tant, allà estan, esperant donar-te el que tu els dones. Intercanvi just. Intercanvi diví.
